Agio: Comodidad para la tecnología

Pase de Prensa | Jesús Abad.

Agio, lo último del fabricante italiano, es una gama de propuestas multifuncionales que ponen el punto de vista en la comodidad para ofrecer, con el diseño y la calidad icónicos de la compañía, soluciones a medida para nuestra vida digital.

En Agio de Tucano encontrarás siempre la propuesta más idónea para disfrutar de tu vida digital de la manera más cómoda, ya sea acompañándote en el día a día, en una escapada de fin de semana o en un viaje de negocios. ¡El máximo confort y toda la sofisticación que tanto te gusta están asegurados con Agio!

 

La bolsa business Agio 13 y 15, compatible con portátiles y ultrabooks respectivamente de 13 " y 15.6", está realizada en resistente nylon de efecto brillante. La base está revestida en elegante PU que contribuye a darle un look moderno y a la moda. El espacio interior posee Anti-Shock System para proteger el portátil así como un cómodo bolsillo para iPad o tablet. En el exterior cuenta con un bolsillo con organizador de rápido acceso y otro bolsillo pequeño vertical para el smartphone con cierre de seguridad.

También en la parte posterior, posee una banda muy útil para enganchar al trolley.

Y, por si esto fuera poco, para los momentos menos formales de tu día a día puedes transformar el maletín Agio en una mochila.

Business Agio 13 está disponible en un combinable azul marino. Por su parte, el maletín convertible Agio 15 lo encontrarás en un combinable tono gris tormenta.

Otra fantástica opción para el día a día es la bolsa tote Agio Shopper, compatible con portátiles y ultrabooks 15.6", realizada en resistente nylon de efecto brillante y con una base revestida en elegante PU con un look de moda total. ¡Una opción ideal para que todos tus dispositivos digitales sigan tu ritmo diario!

El espacio interior posee un acolchado extra para proteger el portátil y también tiene un bolsillo especial para iPad o tablet.

En el exterior Agio Shopper posee un bolsillo con organizador de rápido acceso y otro pequeño bolsillo vertical para el smartphone con cierre de seguridad.

El tote Agio Shopper está disponible en negro, una opción siempre elegante y que combinará a la perfección con todos tus outfits.

Agio Weekender es la solución perfecta para las escapadas de fin de semana. Una bolsa extremadamente amplia especialmente pensada para que en tu equipaje de fin de semana nunca falten tus dispositivos digitales. La bolsa de viaje Agio Weekender, compatible con portátiles y ultrabooks de 15.6", está realizada en resistente nylon de efecto brillante. La base está revestida en elegante PU.

El espacio interior posee un acolchado extra para proteger el portátil y un cómodo bolsillo para el iPad o tablet.

En el exterior, la bolsa de viaje posee un bolsillo amplio con organizador con cierre de cremallera. La correa es ajustable y removible para asegurar un confort total.

Agio Weekender está disponible en negro o marino. Ambos cuentan con una banda horizontal inferior gris y los remaches a juego.

La línea se completa con Agio Pilot, un trolley compacto y funcional y el acompañante de viaje ideal para el ejecutivo de negocios. Una opción sumamente funcional ya que podrás usarlo en su versión trolley o, recogiendo las asas, como maletín de trabajo.

Realizado en resistente nylon de efecto brillante y con base revestida en elegante PU, Agio Pilot hospeda en su interior un espacio acolchado para proteger el portátil o Ultrabook de 15.6". El espacio principal está dotado de cintas para fijar la ropa, el segundo espacio presenta en el interior un compartimento para el portátil y un cómodo bolsillo para el tablet o iPad, y también dos bolsillos pequeños para accesorios.

Además, en el exterior posee un bolsillo con organizador y un bolsillo de acceso rápido.

Agio Pilot posee un asa telescópica, doble asa y dos ruedas silenciosas para transportarlo de forma segura y cómoda. Disponible en negro y marino, combinados con gris.

Agio te invita a disfrutar con todo el confort de tu vida digital donde quiera que vayas. Y es que, si la comodidad y lo digital son un must para la gente viajera, ¿por qué renunciar a ellos?

PVP Bolsa Business Agio 13: 59,90 €

PVP Bolsa Business Agio 15: 69,90 €

PVP Bolsa Tote Agio Shopper: 49,90 €

PVP Bolsa de viaje Agio Weekender: 89,90 €

PVP Trolley Agio Pilot: 119 €

Para mayor información visite: http://www.tucano.es

En Facebook: Tucano España En Twitter: @Tucano_ES

Sigue Leyendo

J.M. GAY DE LIÉBANA “La pressió fiscal i legislativa ens està matant d'una manera cruel, cruel, cruel”.

Pase de Prensa | Jesús Abad. 

ENTREVISTA A JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA, PROFESSOR TITULAR D' ECONOMIA FINANCERA I COMPTABILITAT DE LA UB

En un dels seus llibres diu que “Espanya s'escriu amb E d'endeutament”. En aquest any 2014, podríem dir que “Espanya s'escriurà amb E d'Esperança”?

Home, direm que sí, perquè així animem una mica tot el personal i ens animem nosaltres també. Esperança sí, però relativa, en el sentit que no estem davant un any autènticament meravellós. Crec que la crisi ha tocat fons i ara queda veure si estarem molta estona en el fons o si hi haurà una recuperació i anirem cap a la superfície.

Es creu les xifres oficials?

Sí que em crec les dades que es publiquen els organismes internacionals, el Banc d'Espanya o l'OCDE. Hi ha dos tipus de xifres, les que ens parlen de l'evolució o la recuperació econòmica, que no discutiré, i després hi ha les que ens mostren si la ferida de la crisi és molt important i que són les que fan referència al dèficit públic. En acabar el 2018, acumularem un dèficit total en 11 anys de 800.000 milions d'euros, que és una gran disbauxa.

Ens estan venent que les coses van bé o és veritat que l'economia millora?

Macroeconòmicament hi ha un escenari, que sembla bo, però diem que en un plaç de temps curt o mig hi haurà una recuperació.

I després tenim l'empresa petita, mitjana, la nostra, que depèn de l'economia real, que es mou en relació al consum. Si no gastem diners, les empreses no facturen, les botigues no venen i, per tant, diem que hi ha una paralització econòmica.

Quin és el matalàs que necessiten les PIMEs?

Home, parlem d'un sector de l'economia espanyola que representaria un 90 per cent de pràcticament tot. Aquestes empreses es troben a hores d'ara en una situació de manca de demanda perquè hi ha un problema bàsicament de falta de consum. No hem mirat cap a l'exterior, no hem tingut una vesant d'internacionalització dels productes cap a l'exterior, això ens està passant factura. Hi ha un tema clau, que és que les empreses necessiten finançament. Crec que hauria d'entrar en acció el sector públic per intentar ajudar aquestes empreses sense tantes traves.

El que m'està dient és que el país pateix el síndrome de la inflació legislativa?

Sí, això d'una banda i de l'altra, la indústria política. A dia d'avui hi ha 120.000 lleis que estan vigents a Espanya, vol dir que estem en un país on només es preocupen de legislar, legislar i legislar. Cada divendres s'aprova una nova disposició per part del Govern central i per part de les Comunitats Autònomes sempre s'estan aprovant coses. La pressió fiscal i legislativa ens està matant d'una manera cruel, cruel, cruel.

Al final, l'objectiu sempre és el mateix: sancionar, sancionar i sancionar, i fer la vida impossible a la gent, el ciutadà, l'empresa, la indústria i el comerç. D'una altra banda, hem creat una indústria política que és exagerada. El que no podem és tenir tanta indústria política. L'any 1995, la despesa pública total d'Espanya era de 190.000 milions d'euros i l'any 2013 ha sigut de 458.000 milions d'euros, és a dir que tenim una estructura que s'ha anat fet pesada i succionant els recursos del sector privat cap el sector públic.

I el sistema financer espanyol, pot respirar tranquil? Està sanejat?

Crec que hi ha hagut anys molt difícils, como el 2011 i 2012, però també crec que s'han volgut cobrir les esquenes per evitar més ensurts i hi ha hagut anys realment molt dolents a nivell de resultats. Sembla ser que la gran neteja ja s'ha fet. Ara hem d'anar amb compte perquè els mercats financers es poden posar nerviosos i demanar-nos més interessos pel deute que tenim pendent, aleshores la prima de risc es dispara i ja l'hem pifiada.

Tothom parla de la bombolla immobiliària. Hi ha altres bombolles, com la del futbol, que ens podríen esclatar a les mans?

Sí, crec que la bombolla del futbol, el pitjor ja ha anat esclatant, perquè hem de tenir present que s'han produït 25 concursos d'acreditors a tot Europa en els últims anys. Veig que hi ha hagut una disminució del deute, fonamentalment perquè molts clubs han renegociat el seu deute però també hi ha hagut clubs que han fet un procès de millora dels seus comptes, com ara el Barça i el Vilarreal. El deute dels clubs de primera divisió estaria al voltant dels 3.300 milions d'euros i crec que això demostra que hi ha un procès de reducció del deute. Els clubs no es poden permetre pagar les fortunes que s'estàven pagant els últims anys. S'han d'ajustar les despeses als ingressos que tenen.

Arribem al final del partit. L'any 2007 vostè preveia que passaríem de menjar llagostes a sardines. Tornarem al menú anterior?

Sí, senyor. M'alegro que vostè llegís això, perquè ni els meus amics em feien cas aleshores. La llagosta quedarà per alguna ocasió molt puntual i la sardineta l'hauríem de tenir damunt la taula pel que pugui passar. En definitiva, sóc optimista però vull tocar de peus a terra, fonamentalment hem de tenir una visió molt clara de la realitat.Crec que aquells anys no tornaran i que hem de canviar el model econòmic d'Espanya.

España se escribe con E de 

Endeudamiento

472 pàgines

DEUSTO S.A. EDICIONES

“A dia d'avui, hi ha 120.000 lleis que estan vigents a Espanya”

ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC 'MON EMPRESARIAL'

Sigue Leyendo

LEOPOLDO ABADÍA: “Els joves d'ara difícilment podran mantenir les pensions de demà”

Pase de Prensa | Jesús Abad.

Vostè assegura en La economía en 365 preguntes que si volem la crisi s'acaba. Creu que no hi ha voluntat de que s'acabi?

En el llibre parlo de la revolució financera en el sentit de que els bancs han fet moltes tonteries i ara necessitem que comenci a arribar el crèdit a les empreses. També ens hem de ficar al fons amb el model d'Estat perquè tal i com està és insoportable. Sempre dic que si tinc un problema en el meu poble, m'ho arreglarà millor l'alcalde que no pas el ministre de l'Interior, però si l'alcalde es compra dotze cotxes, contracta cinquanta assessors, es fa una estació d'AVE a la porta i un aeroport, aleshores millor visc a Madrid, que em sortirà més a compte. Em sembla que hi havia una sèrie de coses evidents per això deia que si hi hagués voluntat la crisi l'acabàvem en tres minuts.

Què passaria, en la seva opinió, si Catalunya s'independitza?

Res, em sembla una tonteria absurda. No m'agradaria gens ni per Catalunya ni per la resta d'Espanya. Això de Catalunya s'arregla en una setmana i tres mesos, en aquest ordre. En una setmana, per tal de fer números i arribar a un acord de qui roba a qui i la quantitat pendent de pegar. Després els altres tres mesos són per discutir i arreglar els temes culturals, sentimentals i patriòtics. Bé, tenim una Constitució que té trenta sis anys, doncs em sembla lògic que la revisem. Al final no passarà res i tot s'arreglarà amb solucions econòmiques.

El que sí ha anunciat vostè és que l'any 2017 s'acabaria la crisi.

Bé, no, ja veuràs ... és molt fàcil. Nosaltres ens vam comprometre a Maastricht que tindríem un dèficit màxim de 3 per cent sobre el Producte Interior Brut. El que faig és calcular que el PIB és d'un bilió d'euros aproximadament. Si és un 3 per cent, hem de tenir un dèficit de 30.000 milions d'euros. L'any 2011 teníem un dèficit de 91.000 milions i ens hem compromès a rebaixar-lo a 30.000 milions des de l'any 2011 fins l'any 2016. L'hem rebaixat 20.000 milions en un any i això explica tots els maldecaps. Com que els terminis estan escrits i acaben amb 30.000 milions l'any 2016, per això avanço que el 2017 hi haurà tranquil·litat. Anem per bon camí però hem de continuar reduint el dèficit. Com qualsevol família, si a la teva casa, o a la meva, gastem més del què ingressem, o augmentem els ingressos o reduïm les despeses, i augmentar els ingressos per l'Estat vol dir pujar els impostos i reduir les despeses són les retallades. L'any 2017 estarem molt més tranquils però, alerta, no hem de tornar a fer el boig una altra vegada.

Creeu que aquesta crisi ens ha de servir per aprendre més economia?

Sí, però hem d'anar amb compte. Hem d'estudiar economia a les escoles? Sí, però la necessària i amb sentit comú. No serveix només aprovar l'examen perquè s'han memoritzat les frases del llibre, perquè un alumne pot aprovar Economia i en realitat no tenir-ne ni idea.

I aquests joves dels què parla, gaudiran de la pensió algun dia?

Jo que sé (se'n riu). Quan algú em demana com veig el futur de les pensions, li dic que negre, perquè el sistema actual que tenim a Espanya, és un mètode de repartiment. Els joves que treballen, guanyen i consumeixen. Els joves d'ara difícilment podran mantenir les pensions de demà. Crec que el que s'ha de fer és anar capitalitzant allò que es guanya a través d'algun fons personal de manera que quan el jove d'ara arribi a la seva jubilació el pugui gaudir. Però veig el futur de les pensions molt negre.

I el futur dels joves passa per agafar les maletes?

Mira, doncs pot ser sí i no em sembla malament. Vivim en plena globalització, abans érem de poble i ara som del món. Abans els nostres fills buscaven feina al barri del poble i ara els barris s'anomenen Shangai i Washington.

Però semblava que estàvem entre els països rics?

Ho semblava però no ho érem. Som un país normalet que durant una temporada ens hem cregut que érem rics perquè teníem molts crèdits. Si ara tenim un deute de 970.000 milions d'euros és perquè ens hem anat endeutant en allò públic i privat també. Hem viscut com a rics i ara vivim com el què en realitat som. No érem rics, érem pobres endeutats, però amb aparença de rics, per això es podien comprar cotxes i cases. Aleshores, quan el banc ha tancat l'aixeta, he descobert que era pobre.

I l'economia espanyola està condemnada a dependre d'Àngela Merkel?

(Se'n riu) Ja saps que és la meva mania. L'any 1962 Espanya va demanar l'adhesió al Mercat comú, aleshores jo estava a Harvard i un professos ens deia que el procés de construcció d'Europa seria molt llarg. Han passat 50 anys i encara estem anant cap a Europa. Dic que gràcies a Deu qui mana a Espanya és Europa. A Espanya, ni manava Zapatero, ni mana Rajoy, qui mana és Europa i per això dic que mana la Merkel.

Qui ha de posar llenya a la màquina per sortir del túnel? Les pimes?

A Espanya, el problema s'anomena 5.896.300 persones a l'atur, molta gent que vol treballar, que pot fer-ho molt bé i que pot enriquir el país. Tenim unes 3 milions de petites i mitjanes empreses. Si cada pime aconseguís crear un lloc de feina, el problema s'acabaria. Si les ajudem, veurem el seu veritable potencial com a font de riquesa.

I a què es referix quan diu que el llibre està incomplert?

Ah, que segur que hi ha 365 preguntes més. En aquest llibre parlo d'economia, del dèficit, del deute, de la revolució de l'educació, de la Casa Reial, de la competència que pot fer l'Estat a les empreses privades, parlo també de tenir criteri a l'hora de comprar, de l'optimisme (...). Al final, quan arribes a les 365 preguntes, que en realitat són 391, segur que em podria fer-ne moltes més.

“Hem viscut com a rics

i ara vivim com el què

en realitat som.

No érem rics,

érem pobres endeutats”

ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC 'MÓN EMPRESARIAL'

Sigue Leyendo

Carles Torrecillas: “Al segle XXI, els analfabets són els que no saben moure els diners”

Pase de Prensa | Jesús Abad. *Carles Torrecilla és profesor d'ESADE. El seu llibre El Plan B és una carta amagada per si ens fa falta en algun moment o la idea és que arribi a ser un Plan A?

El fet de no tenir alternativa (Plan B) fa que el nostre Plan A ens generi massa dependència o que no el tractem amb objectivitat. Per exemple, difícil serà negociar un augment de sou si el nostre jefe sap que no tenim cap altre opció.

Ens podria destacar algun Plan B d’èxit?

En comptes de comprar vivenda, llogar-la i amb els estalvis comprar varies places de parking i invertir conjuntament amb altres en una franquícia d’èxit.

Venim d’una cultura equivocada quan pensem que una feina ha de ser per tota la vida?

Millor si és la mateixa empresa que la mateixa feina, ja que dins la mateixa empresa podem anar-nos desenvolupant i assumint nous reptes. Però en un entorn canviant has d’estar preparat per canviar tu també.

Està vigent això de què no hem de posar tots els ous a la mateixa cistella?

Més que mai. Però tampoc els hem de posar a cistelles que no entenem o controlem.

Els autònoms són els que tenen més possibilitats d’afrontar canvis imprevistos?

No, perquè si bé és cert que depenen d’ells mateixos, no tenen la indemnització per acomiadament que et permet tenir un calaix per reinventar-te des de zero.

Què ha de fer una persona que rep una carta de comiat i possiblement una indemnització, començar a pensar en un Plan B?

Va una mica tard, però és important que s’ajunti amb alguns companys en la mateixa situació per remar tots junts i sumar indemnitzacions. D’aquesta manera no haurà d’arriscar tota la indemnització a un sol projecte.

Millor pensar en negoci partint de zero o en una franquícia?

Franquícia. Encara que hi ha qui les critica, és una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb xarxa de salvament.

En solitari o amb associats?

Jo sempre ho faig associat. El solitari no es pot posar malalt. Quan jo no tiro, tiren els meus socis i viceversa.

En el llibre diu que “no comptem amb els amics”? Ho vol matisar o ens ho pot explicar?

Ni amics, ni subvencions, això és quelcom que si ve perfecte, però no hi hem de comptar a l’hora de fer una pla de negoci. Són amics, no clients. A més pel fet de ser amics ho miraran tot amb lupa i hi veuran pegues que mai han vist en altres proveïdors.

És una bona solució recórrer a la família o amics per aconseguir l’aval?

Mai. Quan et demanen aval, és que qui té els calers pensa que no li tornaràs. No barregis a família i amics en la teva aposta contra-corrent.

Quins són els principals errors que comet un emprenedor?

La falta de constància, enamorar-se del producte en comptes del client, anar mal acompanyat, fer empreses monoproducte, parlar més escoltar, configurar un projecte curt de recursos econòmics per mantenir alta participació accionarial, ...la llista dona per llibres i llibres.

Un emprenedor està obligat a pensar internacionalment?

No, està obligat a pensar globalment.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg acaba de fer públic que el seu sou va ser de 1 dòlar l’any 2013. Al marge d’una clara estratègia de marketing, ¿el director general no hauria de ser qui més cobra?

No, qui més cobri ha de ser qui genera més valor per l’accionista, soci o propietari, i no sempre és el Director General. En el món del futbol en tenim un bon exemple.

Quina és la taxa de mortalitat de les noves empreses?

De les empreses és variable, però dels nous productes és del 99% al cap de 5 anys.

Què és el cicle de vida de la solució?

L’evolució del conjunt de productes que solucionen una necessitat d’una mateixa manera.

En el llibre, ens convida a no obsessionar-nos amb l’estalvi i amb les propietats. Què hauríem de fer viure de prestat o malviure-hi?

Ni ser els més rics del cementiri, ni viure sota la màxima de “que me quiten lo bailado”. Cal viure el present preparant el demà.

Si l’empresa va bé hem de deixar de banda la formació continua?

Si deixes de formar-te l’empresa començarà a anar malament.

Hi ha un Plan B concret?

Cada persona ha de construir el seu, segons les seves circumstàncies i anhels.

El futur passa per invertir en Borsa?

Al segle XIX els analfabets eren els que no sabien llegir, al XX els que no sabien comptar i al segle XXI els que no saben moure els seus diners.

Quin és el seu Plan B?

Invertir en les iniciatives empresarials d’alguns antics alumnes d’ESADE.

Títol del llibre: EL PLAN B

Número de pàgines: 256 pàgines

ISBN: 9788408122760

Editorial: PLANETA

“Ni ser els més rics

del cementiri, ni viure

sota la màxima de

'que me quiten lo bailado'.

Cal viure el present

preparant el demà”. 

* ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC MÓN EMPRESARIAL. 

Sigue Leyendo

#MicrosoftGF : Frases que dejan huella

 

Texto y fotos: Jesús Abad | En el transcurso de la ceremonia de inauguración del Microsoft Education Global Forum se han podido escuchar algunas frases que tienen vida propia y que llaman la atención como los zapatos de empeine curvo que llevaba el excelente comunicador Anthony Salcito, quien se movió sobre el escenario como si estuviera en casa y, de hecho, todo parecía indicar que sí lo estaba. Un set que simulaba su habitación, la sala de estar, la oficina de trabajo. En esas intervenciones, las llamadas keynotes, hemos recopilado algunas frases que consideramos dejaron huella. Espero que las disfruten y las compartan.

Anthony Salcito, vicepresidente de educación de Microsoft

“Los dispositivos electrónicos, no sólo los tienen que tener los estudiantes, también sus familias e implicar al entorno del alumno para lograr mejores resultados”

"Tus alumnos están aprendiendo sin ti”

"Los estudiantes deberían ir a la escuela todos los días con grandes expectativas”

"A los héroes de la Educación hay que convertirlos en norma y no en excepción"

Jan Muehlfeit, presidente de Microsoft en Europa

“En la Unión Europea habrá 900.000 puestos de trabajo que no serán ocupados por falta de formación en Tecnologías de la Información y de la Comunicación”

"La tecnología y la Educación pueden crear empleo"

“Tenemos que conectar las habilidades con los empleos”.

“¿Es ésta la misma práctica que algunos llaman el engaño en la educación y que yo llamo el trabajo colaborativo y el pago de bonificación por ello?”

“La importancia de las 3 Ps - purpose, people, platforms – claves para el éxito de los jóvenes”

Xavier Prats Monné, director general de Educación y Cultura de la Comisión Europea

"Debemos cuidar a los educadores si queremos mejorar el sistema educativo"

"Con solo dar una tableta a un niño no se mejora la educación"

Montserrat Gomendio, secretaria de Estado de Educación

"Los profesores deben aprender el lenguaje natural de los alumnos -las nuevas tecnologías- para poderse comunicar mejor con ellos"


"En teoría, teoría y práctica son lo mismo. En la práctica no lo son"





Hay muchas más frases y momentos que llaman la atención, algunas son imágenes, otras sonidos que recogen nuestros micrófonos y otras sencillamente son dificiles de clasificar en un encuentro en el que participan en torno a 1.000 personas, de 97 países diferentes y que nos invitan a pasear por el mundo ... de la educación.

Sigue Leyendo

STICKNFIND: ADIÓS A LOS OBJETOS PERDIDOS

[VIDEO] Jesús Abad / Sara Lozano |Un pequeño artilugio, del tamaño de una moneda, puede servirnos para localizar aquel objeto o persona que podríamos perder. Aplicable a maletas, animales de compañía e incluso a personas. Nos lo presenta el presidente de StickNFind en esta entrevista realizada durante su estancia en España.
Compatible con iPhone 4S y superiores, iPad 3 y superiores (incluyendo iPad Mini y iPad Air), el nuevo iPod Touch (5ª generación y superior), Samsung Galaxy S3 y superior, Samsung Note II y superior, y cualquier tipo de Android 4.3 y 4.4. Su precio, en paguetes de dos unidades es de 49,99 dólares a través de la propia web del fabricante.

Sigue Leyendo

MegaFon ofrece velocidad de vértigo

Texto y fotos / Jesús Abad | 
MegaFon, el principal operador de telecomunicaciones de Rusia ha anunciado la comercialización de la conexión de internet de móvil más rápida del mundo, que supera los 300 Mb/s. La infraestructura que hace posible esta comunicación de alta velocidad está producida por Huawei.

El director ejecutivo de MegaFon, Mikhail Dublin, ha recordado que “los clientes de la compañía también tienen acceso a la conexión 4G en el país”. La nueva comunicación ya es posible en algunas zonas de Rusia y quedó demostrado en los recientes juegos olímpicos de Sochi.

El CEO de Huawei Rusia, Wan Biao, señaló que “trabajando con compañías que son líderes en sus segmentos garantizamos que los clientes puedan acceder a servicios de calidad en cualquier estado de implementación".

Un hotel de Barcelona fue el escenario en el que se ha podido comprobar cómo funciona esta tecnología mediante una videoconferencia entre Barcelona y Moscú en tiempo real. En la demostración, se realizó una rueda de prensa con excelente calidad de sonido e imagen con preguntas de los periodistas desde ambas ciudades.

Por el momento, tal y como confirmó el propio director ejecutivo de MegaFon, la red está implantada en el Garden Ring de Moscú y avanzó que durante el presente año se extenderá por la zona de Automobile Ring Road con la idea de extenderse próximamente por todas las grandes ciudades rusas.

Sigue Leyendo

Londres: cabinas para recargar

Pase de Prensa | Jesús Abad. La capital londinense ha comenzado a ofrecer el servicio Solarbox en algunas de sus calles. Se trata de unas cabinas de color verde de igual modelo que las telefónicas pero que en esta ocasión permiten recargar los aparatos móviles gracias a la energía solar. Los usuarios que acceden a las cabinas pueden ver unos anuncios de publicidad mientras esperan que su móvil complete la recarga. 

Solarbox fue fundada en junio de 2013 por Harold Craston y Kirsty Kenney (en la foto), dos estudiantes de Geografía de la London School of Economics, y posteriormente se unió a la compañía el experto en energía solar Derrick van Voorst. El 1 de Octubre de 2014 se puso en marcha la primera cabina y desde entonces ha tenido una gran repercusión en medios de comunicación de más de 60 países. Se espera que en 2015 se instalen cinco nuevas cabinas de este tipo en Londres.

Recargas rápidas

Con la proliferación del uso de teléfonos móviles inteligentes, smartphones, se hace necesaria la búsqueda de soluciones para la recarga rápida de los dispositivos. Con motivo de la celebración de la feria internacional de telefonía móvil celebrada anualmente en Barcelona, el Mobile World Congress, se instalaron cabinas de recarga gratuíta para los dispositivos móviles como las que vemos en la fotografía. 

Sigue Leyendo

El nuevo iPhone 6, a lo grande

Texto: Jesús Abad | Los nuevos modelos del iPhone de Apple han sido presentados por parte del Seo Tim Cook en un acto celebrado en el Flint Center de California. Los nuevos iPhone 6 y 6 Plus son mayores que los anteriores con una pantalla de 4,7 pulgadas y la versión Plus que alcanza las 5,5 pulgadas. Son más delgados, en torno a los 7 milímetros. Su precio rondará los 699 euros y 799 euros respectivamente y empezarán a estar disponibles en el mercado a partir del 26 de septiembre. Entre las novedades, además de su aspecto más metálico, su procesador más rápido y mayor duración de su batería, destaca la incorporación de una antena NFC que permite hacer pagos a través del móvil y que lo convierte en móvil monedero.

Reloj inteligente

El Apple Watch ha sido otra de las novedades más esperadas y que forma parte de la tecnología wearable que destaca por ser táctil, el reconocimiento de voz, entre sus principales características. Su precio superará los 300 euros.

 Compras "sin dinero"

Las facilidades para hacer compras sin necesidad de echar mano a la cartera es una de las constantes en las novedades presentadas por los responsables de Apple. Además de los sistemas NFC que vendrán integrados en los nuevos dispositivos y que nos permitirán comprar sin llevar dinero en efectivo ni tarjeta de crédito, se incrementa la oferta que encontraremos en la tienda de música iTunes. En este sentido, el grupo irlandés U2 ha anunciado que los usuarios se pueden descargar gratuitamente su último disco "Songs of Innocence" del que han interpretado en directo algunos de sus temas ante el público asistente en el Flint Center de California y para los millones de espectadores que han seguido la presentación a través de la inestable emisión en streaming que únicamente se ha podido seguir a través de los terminales Apple.

Sigue Leyendo