Carles Torrecillas: “Al segle XXI, els analfabets són els que no saben moure els diners”

Pase de Prensa | Jesús Abad. *Carles Torrecilla és profesor d'ESADE. El seu llibre El Plan B és una carta amagada per si ens fa falta en algun moment o la idea és que arribi a ser un Plan A?

El fet de no tenir alternativa (Plan B) fa que el nostre Plan A ens generi massa dependència o que no el tractem amb objectivitat. Per exemple, difícil serà negociar un augment de sou si el nostre jefe sap que no tenim cap altre opció.

Ens podria destacar algun Plan B d’èxit?

En comptes de comprar vivenda, llogar-la i amb els estalvis comprar varies places de parking i invertir conjuntament amb altres en una franquícia d’èxit.

Venim d’una cultura equivocada quan pensem que una feina ha de ser per tota la vida?

Millor si és la mateixa empresa que la mateixa feina, ja que dins la mateixa empresa podem anar-nos desenvolupant i assumint nous reptes. Però en un entorn canviant has d’estar preparat per canviar tu també.

Està vigent això de què no hem de posar tots els ous a la mateixa cistella?

Més que mai. Però tampoc els hem de posar a cistelles que no entenem o controlem.

Els autònoms són els que tenen més possibilitats d’afrontar canvis imprevistos?

No, perquè si bé és cert que depenen d’ells mateixos, no tenen la indemnització per acomiadament que et permet tenir un calaix per reinventar-te des de zero.

Què ha de fer una persona que rep una carta de comiat i possiblement una indemnització, començar a pensar en un Plan B?

Va una mica tard, però és important que s’ajunti amb alguns companys en la mateixa situació per remar tots junts i sumar indemnitzacions. D’aquesta manera no haurà d’arriscar tota la indemnització a un sol projecte.

Millor pensar en negoci partint de zero o en una franquícia?

Franquícia. Encara que hi ha qui les critica, és una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb xarxa de salvament.

En solitari o amb associats?

Jo sempre ho faig associat. El solitari no es pot posar malalt. Quan jo no tiro, tiren els meus socis i viceversa.

En el llibre diu que “no comptem amb els amics”? Ho vol matisar o ens ho pot explicar?

Ni amics, ni subvencions, això és quelcom que si ve perfecte, però no hi hem de comptar a l’hora de fer una pla de negoci. Són amics, no clients. A més pel fet de ser amics ho miraran tot amb lupa i hi veuran pegues que mai han vist en altres proveïdors.

És una bona solució recórrer a la família o amics per aconseguir l’aval?

Mai. Quan et demanen aval, és que qui té els calers pensa que no li tornaràs. No barregis a família i amics en la teva aposta contra-corrent.

Quins són els principals errors que comet un emprenedor?

La falta de constància, enamorar-se del producte en comptes del client, anar mal acompanyat, fer empreses monoproducte, parlar més escoltar, configurar un projecte curt de recursos econòmics per mantenir alta participació accionarial, ...la llista dona per llibres i llibres.

Un emprenedor està obligat a pensar internacionalment?

No, està obligat a pensar globalment.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg acaba de fer públic que el seu sou va ser de 1 dòlar l’any 2013. Al marge d’una clara estratègia de marketing, ¿el director general no hauria de ser qui més cobra?

No, qui més cobri ha de ser qui genera més valor per l’accionista, soci o propietari, i no sempre és el Director General. En el món del futbol en tenim un bon exemple.

Quina és la taxa de mortalitat de les noves empreses?

De les empreses és variable, però dels nous productes és del 99% al cap de 5 anys.

Què és el cicle de vida de la solució?

L’evolució del conjunt de productes que solucionen una necessitat d’una mateixa manera.

En el llibre, ens convida a no obsessionar-nos amb l’estalvi i amb les propietats. Què hauríem de fer viure de prestat o malviure-hi?

Ni ser els més rics del cementiri, ni viure sota la màxima de “que me quiten lo bailado”. Cal viure el present preparant el demà.

Si l’empresa va bé hem de deixar de banda la formació continua?

Si deixes de formar-te l’empresa començarà a anar malament.

Hi ha un Plan B concret?

Cada persona ha de construir el seu, segons les seves circumstàncies i anhels.

El futur passa per invertir en Borsa?

Al segle XIX els analfabets eren els que no sabien llegir, al XX els que no sabien comptar i al segle XXI els que no saben moure els seus diners.

Quin és el seu Plan B?

Invertir en les iniciatives empresarials d’alguns antics alumnes d’ESADE.

Títol del llibre: EL PLAN B

Número de pàgines: 256 pàgines

ISBN: 9788408122760

Editorial: PLANETA

“Ni ser els més rics

del cementiri, ni viure

sota la màxima de

'que me quiten lo bailado'.

Cal viure el present

preparant el demà”. 

* ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC MÓN EMPRESARIAL. 

Sigue Leyendo

La formació continua és clau per millorar les expectatives laborals

[CATALÀ] Els representants d'empreses, col·legis professionals, fundacions i universitats que van participar a les setenes jornades que va organitzar la publicació Món Empresarial coincideixen en destacar la importància de la relació “Més formació, més treball” davant la actual situació econòmica i social. Les jornades, que van tenir lloc el passat divendres 14 de març al recinte firal de Montjuïc, es van celebrar en el marc de la Setmana de la Formació i Treball.

D'esquerra a dreta, Joan Tugores, Claudi Alsina, Joan Aregio, Jordi Montaña i Ricardo Alfaro

Text i foto: Jesús Abad | Entre el pessimisme del “final del túnel” i l'optimisme de “volar cap amunt”. Així es van evidenciar les reflexions que es van poder escoltar en el decurs de les intervencions realitzades pels ponents. L'editora de Món Empresarial va presentar la sessió destacant la importància d'unes jornades en què es puguin sentir les opinions sobre cap a on va el futur empresarial. Tot seguit, la ponència d'obertura va anar a càrrec del secretari d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio i Navarro, qui va recordar l'esforç que s'està fent des de l'Administració per millorar la situació actual i va avançar que “quan arribem al final del túnel el paisatge que trobarem serà diferent del què en teníem abans. Una de les coses que segurament més haurà canviat és la necessitat d'adaptació contínua i permanent a les necessitats del mercat”. En aquest àmbit, va assegurar que s'està treballant per establir unes plataformes legals que ho permetin com ara les lleis d'ocupació i de formació professional que demostren que “la formació és un repte de país”.

Formació continua

En el torn de ponències, el doctor Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic va reflexionar sobre el model de formació que s'ofereix als estudiants i va reflexionar sobre l'alt grau d'ocupabilitat en relació a l'esforç que es fa des de la seva institució “per estar connectats amb les empreses i amb el territori”. Aspectes com ara que els estudiants facin pràctiques obligatòries i treballs de fi de carrera vinculats a empreses, en la seva opinió, hi són claus. Va fer una menció especial a les anomenades “beques SíSí”, ajuts que permeten que els alumnes facin pràctiques a les empreses i que a canvi aquestes els hi paguin els estudis, i que per tant són estudiants que “sí treballen i sí estudien”. D'acord a les reflexions de Montaña, “la formació ha de ser per a tota la vida”.

Com a segona ponència, el president d'Aedipe ( Associació Catalana de Direcció de Persones) i director de Recursos Humans d'Asepeyo, Ricardo Alfaro, va criticar “la visió que tenim de la formació d'aquest país”. D'una banda, va recordar que “les persones que no tenen estudis tenen la taxa de desocupació més baixa” i d'altra banda “hi ha el problema de la sobrequalificació, gent que està disminuint el seu currículum”. Alfaro va denunciar la preocupació davant una possible “generació perduda” i “la fuga de talent qualificat a l'estranger”. Malgrat això va animar a promoure la formació professional que “té més possibilitats d'ocupabilitat” i va assegurar que “hem d'anar adaptant l'oferta formativa a les necessitats dels teixit empresarial d'aquest país”.

Aquestes intervencions dels ponents van precedir un interessant debat moderat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el doctor Joan Tugores, que va tenir la participació del públic assistent. La necessitat de millorar en coneixements de Tecnologíes de la Informació i en llengües com l'anglès, van ser algunes de les idees exposades a la sala, però sempre amb cert pessimisme davant la situació de l'actual crisi econòmica. En relació als sectors emergents, Ricardo Alfaro va assenyalar l'oci i el turisme, el sector industrial, l'exportació, però sense perdre de vista el sector logístic, que depèn de disposar d'unes bones infraestructures portuàries.

El vol català

La clausura oficial de les Jornades de Món Empresarial va anar a càrrec del doctor Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, va oferir tres notícies finals, dues de fredes i una de calenta. Com a males notícies, Alsina va criticar d'una banda la rigidesa imposada pel Govern espanyol, “allunyant-nos d'Europa, dient que tots els Graus han de ser com a mínim de 4 anys”. D'altra banda, la nova llei d'Educació LOMCE, a la qual es va referir dient que “no només no ens connecta amb Europa sinó que ens connecta amb el segle XIX, amb la qualcosa tenim un problema en l'espai i en el temps”, va sentenciar irònicament.

Finalment, el doctor Claudi Alsina va voler tancar l'acte amb optimisme, convençut de què “el sistema universitari català és molt potent, molt internacionalitzat, amb uns grans nivells de recerca”. Va encoratjar els assistents a incentivar l'anomenat Life long Learning, la formació continuada al llarg de tota la vida i va concloure dient que, sense pensar en túnels, “Catalunya avui ha de volar cap amunt en una economia internacional”.

Sigue Leyendo