MALWARE: LOS RIESGOS DE LA RED

ERBENIA BENTO | PASE DE PRENSA. Los pagos electrónicos no están exentos de posibles de riesgos. Así se constata en los datos recogidos por Kaspersky Lab, según los cuales, en 2013 más de 1,8 millones de personas en todo el mundo se vieron afectadas por malware cuyo fin era robar credenciales financieras. El comercio electrónico se enfrenta por tanto a este problema cada vez más acuciante y es por esto que Kaspersky haya puesto en marcha la plataforma Kaspersky Fraud Prevention para mejorar la protección de los pagos electrónicos que se realizan mediante los equipos móviles y ordenadores. Un reciente estudio realizado por B2B International y Kaspersky Lab constata que el 98 por ciento de los usuarios acceden con regularidad a los servicios financieros online y el 38 por ciento lo hace con dispositivos móviles.

Estos datos fueron ofrecidos por Analista Senior de Seguridad de Kaspersky Lab, David Jacoby; el design officer en Barclays, Derek White y el Jefe de Producto e Inteligencia Tecnológica de Kaspersky Lab, Vladimir Zapolyansky.

La plataforma Kaspersky Fraud Prevention permite trabajar en equipos con Microsoft Windows, así como en Android y iOS de Apple.

Kaspersky Lab

Kaspersky Lab se encuentra entre las principales compañías que ofrecen soluciones de protección para los usuarios. Con su central registrada en el Reino Unido, opera actualmente en casi 200 países y territorios alrededor del globo, facilitando protección a unos 300 millones de usuarios.

Sigue Leyendo

J.M. GAY DE LIÉBANA “La pressió fiscal i legislativa ens està matant d'una manera cruel, cruel, cruel”.

Pase de Prensa | Jesús Abad. 

ENTREVISTA A JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA, PROFESSOR TITULAR D' ECONOMIA FINANCERA I COMPTABILITAT DE LA UB

En un dels seus llibres diu que “Espanya s'escriu amb E d'endeutament”. En aquest any 2014, podríem dir que “Espanya s'escriurà amb E d'Esperança”?

Home, direm que sí, perquè així animem una mica tot el personal i ens animem nosaltres també. Esperança sí, però relativa, en el sentit que no estem davant un any autènticament meravellós. Crec que la crisi ha tocat fons i ara queda veure si estarem molta estona en el fons o si hi haurà una recuperació i anirem cap a la superfície.

Es creu les xifres oficials?

Sí que em crec les dades que es publiquen els organismes internacionals, el Banc d'Espanya o l'OCDE. Hi ha dos tipus de xifres, les que ens parlen de l'evolució o la recuperació econòmica, que no discutiré, i després hi ha les que ens mostren si la ferida de la crisi és molt important i que són les que fan referència al dèficit públic. En acabar el 2018, acumularem un dèficit total en 11 anys de 800.000 milions d'euros, que és una gran disbauxa.

Ens estan venent que les coses van bé o és veritat que l'economia millora?

Macroeconòmicament hi ha un escenari, que sembla bo, però diem que en un plaç de temps curt o mig hi haurà una recuperació.

I després tenim l'empresa petita, mitjana, la nostra, que depèn de l'economia real, que es mou en relació al consum. Si no gastem diners, les empreses no facturen, les botigues no venen i, per tant, diem que hi ha una paralització econòmica.

Quin és el matalàs que necessiten les PIMEs?

Home, parlem d'un sector de l'economia espanyola que representaria un 90 per cent de pràcticament tot. Aquestes empreses es troben a hores d'ara en una situació de manca de demanda perquè hi ha un problema bàsicament de falta de consum. No hem mirat cap a l'exterior, no hem tingut una vesant d'internacionalització dels productes cap a l'exterior, això ens està passant factura. Hi ha un tema clau, que és que les empreses necessiten finançament. Crec que hauria d'entrar en acció el sector públic per intentar ajudar aquestes empreses sense tantes traves.

El que m'està dient és que el país pateix el síndrome de la inflació legislativa?

Sí, això d'una banda i de l'altra, la indústria política. A dia d'avui hi ha 120.000 lleis que estan vigents a Espanya, vol dir que estem en un país on només es preocupen de legislar, legislar i legislar. Cada divendres s'aprova una nova disposició per part del Govern central i per part de les Comunitats Autònomes sempre s'estan aprovant coses. La pressió fiscal i legislativa ens està matant d'una manera cruel, cruel, cruel.

Al final, l'objectiu sempre és el mateix: sancionar, sancionar i sancionar, i fer la vida impossible a la gent, el ciutadà, l'empresa, la indústria i el comerç. D'una altra banda, hem creat una indústria política que és exagerada. El que no podem és tenir tanta indústria política. L'any 1995, la despesa pública total d'Espanya era de 190.000 milions d'euros i l'any 2013 ha sigut de 458.000 milions d'euros, és a dir que tenim una estructura que s'ha anat fet pesada i succionant els recursos del sector privat cap el sector públic.

I el sistema financer espanyol, pot respirar tranquil? Està sanejat?

Crec que hi ha hagut anys molt difícils, como el 2011 i 2012, però també crec que s'han volgut cobrir les esquenes per evitar més ensurts i hi ha hagut anys realment molt dolents a nivell de resultats. Sembla ser que la gran neteja ja s'ha fet. Ara hem d'anar amb compte perquè els mercats financers es poden posar nerviosos i demanar-nos més interessos pel deute que tenim pendent, aleshores la prima de risc es dispara i ja l'hem pifiada.

Tothom parla de la bombolla immobiliària. Hi ha altres bombolles, com la del futbol, que ens podríen esclatar a les mans?

Sí, crec que la bombolla del futbol, el pitjor ja ha anat esclatant, perquè hem de tenir present que s'han produït 25 concursos d'acreditors a tot Europa en els últims anys. Veig que hi ha hagut una disminució del deute, fonamentalment perquè molts clubs han renegociat el seu deute però també hi ha hagut clubs que han fet un procès de millora dels seus comptes, com ara el Barça i el Vilarreal. El deute dels clubs de primera divisió estaria al voltant dels 3.300 milions d'euros i crec que això demostra que hi ha un procès de reducció del deute. Els clubs no es poden permetre pagar les fortunes que s'estàven pagant els últims anys. S'han d'ajustar les despeses als ingressos que tenen.

Arribem al final del partit. L'any 2007 vostè preveia que passaríem de menjar llagostes a sardines. Tornarem al menú anterior?

Sí, senyor. M'alegro que vostè llegís això, perquè ni els meus amics em feien cas aleshores. La llagosta quedarà per alguna ocasió molt puntual i la sardineta l'hauríem de tenir damunt la taula pel que pugui passar. En definitiva, sóc optimista però vull tocar de peus a terra, fonamentalment hem de tenir una visió molt clara de la realitat.Crec que aquells anys no tornaran i que hem de canviar el model econòmic d'Espanya.

España se escribe con E de 

Endeudamiento

472 pàgines

DEUSTO S.A. EDICIONES

“A dia d'avui, hi ha 120.000 lleis que estan vigents a Espanya”

ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC 'MON EMPRESARIAL'

Sigue Leyendo

LEOPOLDO ABADÍA: “Els joves d'ara difícilment podran mantenir les pensions de demà”

Pase de Prensa | Jesús Abad.

Vostè assegura en La economía en 365 preguntes que si volem la crisi s'acaba. Creu que no hi ha voluntat de que s'acabi?

En el llibre parlo de la revolució financera en el sentit de que els bancs han fet moltes tonteries i ara necessitem que comenci a arribar el crèdit a les empreses. També ens hem de ficar al fons amb el model d'Estat perquè tal i com està és insoportable. Sempre dic que si tinc un problema en el meu poble, m'ho arreglarà millor l'alcalde que no pas el ministre de l'Interior, però si l'alcalde es compra dotze cotxes, contracta cinquanta assessors, es fa una estació d'AVE a la porta i un aeroport, aleshores millor visc a Madrid, que em sortirà més a compte. Em sembla que hi havia una sèrie de coses evidents per això deia que si hi hagués voluntat la crisi l'acabàvem en tres minuts.

Què passaria, en la seva opinió, si Catalunya s'independitza?

Res, em sembla una tonteria absurda. No m'agradaria gens ni per Catalunya ni per la resta d'Espanya. Això de Catalunya s'arregla en una setmana i tres mesos, en aquest ordre. En una setmana, per tal de fer números i arribar a un acord de qui roba a qui i la quantitat pendent de pegar. Després els altres tres mesos són per discutir i arreglar els temes culturals, sentimentals i patriòtics. Bé, tenim una Constitució que té trenta sis anys, doncs em sembla lògic que la revisem. Al final no passarà res i tot s'arreglarà amb solucions econòmiques.

El que sí ha anunciat vostè és que l'any 2017 s'acabaria la crisi.

Bé, no, ja veuràs ... és molt fàcil. Nosaltres ens vam comprometre a Maastricht que tindríem un dèficit màxim de 3 per cent sobre el Producte Interior Brut. El que faig és calcular que el PIB és d'un bilió d'euros aproximadament. Si és un 3 per cent, hem de tenir un dèficit de 30.000 milions d'euros. L'any 2011 teníem un dèficit de 91.000 milions i ens hem compromès a rebaixar-lo a 30.000 milions des de l'any 2011 fins l'any 2016. L'hem rebaixat 20.000 milions en un any i això explica tots els maldecaps. Com que els terminis estan escrits i acaben amb 30.000 milions l'any 2016, per això avanço que el 2017 hi haurà tranquil·litat. Anem per bon camí però hem de continuar reduint el dèficit. Com qualsevol família, si a la teva casa, o a la meva, gastem més del què ingressem, o augmentem els ingressos o reduïm les despeses, i augmentar els ingressos per l'Estat vol dir pujar els impostos i reduir les despeses són les retallades. L'any 2017 estarem molt més tranquils però, alerta, no hem de tornar a fer el boig una altra vegada.

Creeu que aquesta crisi ens ha de servir per aprendre més economia?

Sí, però hem d'anar amb compte. Hem d'estudiar economia a les escoles? Sí, però la necessària i amb sentit comú. No serveix només aprovar l'examen perquè s'han memoritzat les frases del llibre, perquè un alumne pot aprovar Economia i en realitat no tenir-ne ni idea.

I aquests joves dels què parla, gaudiran de la pensió algun dia?

Jo que sé (se'n riu). Quan algú em demana com veig el futur de les pensions, li dic que negre, perquè el sistema actual que tenim a Espanya, és un mètode de repartiment. Els joves que treballen, guanyen i consumeixen. Els joves d'ara difícilment podran mantenir les pensions de demà. Crec que el que s'ha de fer és anar capitalitzant allò que es guanya a través d'algun fons personal de manera que quan el jove d'ara arribi a la seva jubilació el pugui gaudir. Però veig el futur de les pensions molt negre.

I el futur dels joves passa per agafar les maletes?

Mira, doncs pot ser sí i no em sembla malament. Vivim en plena globalització, abans érem de poble i ara som del món. Abans els nostres fills buscaven feina al barri del poble i ara els barris s'anomenen Shangai i Washington.

Però semblava que estàvem entre els països rics?

Ho semblava però no ho érem. Som un país normalet que durant una temporada ens hem cregut que érem rics perquè teníem molts crèdits. Si ara tenim un deute de 970.000 milions d'euros és perquè ens hem anat endeutant en allò públic i privat també. Hem viscut com a rics i ara vivim com el què en realitat som. No érem rics, érem pobres endeutats, però amb aparença de rics, per això es podien comprar cotxes i cases. Aleshores, quan el banc ha tancat l'aixeta, he descobert que era pobre.

I l'economia espanyola està condemnada a dependre d'Àngela Merkel?

(Se'n riu) Ja saps que és la meva mania. L'any 1962 Espanya va demanar l'adhesió al Mercat comú, aleshores jo estava a Harvard i un professos ens deia que el procés de construcció d'Europa seria molt llarg. Han passat 50 anys i encara estem anant cap a Europa. Dic que gràcies a Deu qui mana a Espanya és Europa. A Espanya, ni manava Zapatero, ni mana Rajoy, qui mana és Europa i per això dic que mana la Merkel.

Qui ha de posar llenya a la màquina per sortir del túnel? Les pimes?

A Espanya, el problema s'anomena 5.896.300 persones a l'atur, molta gent que vol treballar, que pot fer-ho molt bé i que pot enriquir el país. Tenim unes 3 milions de petites i mitjanes empreses. Si cada pime aconseguís crear un lloc de feina, el problema s'acabaria. Si les ajudem, veurem el seu veritable potencial com a font de riquesa.

I a què es referix quan diu que el llibre està incomplert?

Ah, que segur que hi ha 365 preguntes més. En aquest llibre parlo d'economia, del dèficit, del deute, de la revolució de l'educació, de la Casa Reial, de la competència que pot fer l'Estat a les empreses privades, parlo també de tenir criteri a l'hora de comprar, de l'optimisme (...). Al final, quan arribes a les 365 preguntes, que en realitat són 391, segur que em podria fer-ne moltes més.

“Hem viscut com a rics

i ara vivim com el què

en realitat som.

No érem rics,

érem pobres endeutats”

ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC 'MÓN EMPRESARIAL'

Sigue Leyendo

Carles Torrecillas: “Al segle XXI, els analfabets són els que no saben moure els diners”

Pase de Prensa | Jesús Abad. *Carles Torrecilla és profesor d'ESADE. El seu llibre El Plan B és una carta amagada per si ens fa falta en algun moment o la idea és que arribi a ser un Plan A?

El fet de no tenir alternativa (Plan B) fa que el nostre Plan A ens generi massa dependència o que no el tractem amb objectivitat. Per exemple, difícil serà negociar un augment de sou si el nostre jefe sap que no tenim cap altre opció.

Ens podria destacar algun Plan B d’èxit?

En comptes de comprar vivenda, llogar-la i amb els estalvis comprar varies places de parking i invertir conjuntament amb altres en una franquícia d’èxit.

Venim d’una cultura equivocada quan pensem que una feina ha de ser per tota la vida?

Millor si és la mateixa empresa que la mateixa feina, ja que dins la mateixa empresa podem anar-nos desenvolupant i assumint nous reptes. Però en un entorn canviant has d’estar preparat per canviar tu també.

Està vigent això de què no hem de posar tots els ous a la mateixa cistella?

Més que mai. Però tampoc els hem de posar a cistelles que no entenem o controlem.

Els autònoms són els que tenen més possibilitats d’afrontar canvis imprevistos?

No, perquè si bé és cert que depenen d’ells mateixos, no tenen la indemnització per acomiadament que et permet tenir un calaix per reinventar-te des de zero.

Què ha de fer una persona que rep una carta de comiat i possiblement una indemnització, començar a pensar en un Plan B?

Va una mica tard, però és important que s’ajunti amb alguns companys en la mateixa situació per remar tots junts i sumar indemnitzacions. D’aquesta manera no haurà d’arriscar tota la indemnització a un sol projecte.

Millor pensar en negoci partint de zero o en una franquícia?

Franquícia. Encara que hi ha qui les critica, és una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb xarxa de salvament.

En solitari o amb associats?

Jo sempre ho faig associat. El solitari no es pot posar malalt. Quan jo no tiro, tiren els meus socis i viceversa.

En el llibre diu que “no comptem amb els amics”? Ho vol matisar o ens ho pot explicar?

Ni amics, ni subvencions, això és quelcom que si ve perfecte, però no hi hem de comptar a l’hora de fer una pla de negoci. Són amics, no clients. A més pel fet de ser amics ho miraran tot amb lupa i hi veuran pegues que mai han vist en altres proveïdors.

És una bona solució recórrer a la família o amics per aconseguir l’aval?

Mai. Quan et demanen aval, és que qui té els calers pensa que no li tornaràs. No barregis a família i amics en la teva aposta contra-corrent.

Quins són els principals errors que comet un emprenedor?

La falta de constància, enamorar-se del producte en comptes del client, anar mal acompanyat, fer empreses monoproducte, parlar més escoltar, configurar un projecte curt de recursos econòmics per mantenir alta participació accionarial, ...la llista dona per llibres i llibres.

Un emprenedor està obligat a pensar internacionalment?

No, està obligat a pensar globalment.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg acaba de fer públic que el seu sou va ser de 1 dòlar l’any 2013. Al marge d’una clara estratègia de marketing, ¿el director general no hauria de ser qui més cobra?

No, qui més cobri ha de ser qui genera més valor per l’accionista, soci o propietari, i no sempre és el Director General. En el món del futbol en tenim un bon exemple.

Quina és la taxa de mortalitat de les noves empreses?

De les empreses és variable, però dels nous productes és del 99% al cap de 5 anys.

Què és el cicle de vida de la solució?

L’evolució del conjunt de productes que solucionen una necessitat d’una mateixa manera.

En el llibre, ens convida a no obsessionar-nos amb l’estalvi i amb les propietats. Què hauríem de fer viure de prestat o malviure-hi?

Ni ser els més rics del cementiri, ni viure sota la màxima de “que me quiten lo bailado”. Cal viure el present preparant el demà.

Si l’empresa va bé hem de deixar de banda la formació continua?

Si deixes de formar-te l’empresa començarà a anar malament.

Hi ha un Plan B concret?

Cada persona ha de construir el seu, segons les seves circumstàncies i anhels.

El futur passa per invertir en Borsa?

Al segle XIX els analfabets eren els que no sabien llegir, al XX els que no sabien comptar i al segle XXI els que no saben moure els seus diners.

Quin és el seu Plan B?

Invertir en les iniciatives empresarials d’alguns antics alumnes d’ESADE.

Títol del llibre: EL PLAN B

Número de pàgines: 256 pàgines

ISBN: 9788408122760

Editorial: PLANETA

“Ni ser els més rics

del cementiri, ni viure

sota la màxima de

'que me quiten lo bailado'.

Cal viure el present

preparant el demà”. 

* ENTREVISTA PUBLICADA EN EL PERIÒDIC MÓN EMPRESARIAL. 

Sigue Leyendo